"...Y es que en la noche hay siempre un fuego oculto". Claudio Rodríguez





viernes, 5 de enero de 2024

Ejercicios de instinto (Odiseico)

 



Allá intuyes lo ignoto
y te adentras odiseico en lo incierto.        
Al elegir la argéntea ruta 
explorarás paisajes lejanos 
buscando la fuente del hombre. 

Muchos antes que tú aventuraron sus vidas
si bien de pocos se supo el retorno.
Mas no olvides nunca 
que el aceite el pan y la lumbre 
siempre estarán esperándote
en la costa quebrada que dejas. 
        
Procura emboscado en tu euforia
disponer una travesía benigna 
y si los rostros del riesgo te apuran 
conjúralos con tu valor y el ingenio
para que algún día la narren 
las voces que mantienen el fuego.





28 comentarios:

  1. Algunos Odiseos o Ulises habrá por el mundo, digo yo.

    ResponderEliminar
  2. La Odisea, creo que le gustaría al más inmortal de los dos Horneros que hay en el universo, Homero Simpson, por cierto, estudiado en un curso de filosofía en la Universidad de Glasgow.

    Saludos

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. A mí me resulta más fascinante Odisea que Ilíada.

      Eliminar
  3. Partidas y regresos, aventura, necesidad, búsqueda, al final se quiere el reencuentro, el refugio conocido.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Muchos no retornan nunca, ¿o acasoo todos? Y muchos cuando vuelven simplemente son otros.

      Eliminar
  4. Siempre quedan imitadores de la Odisea y mientras ocurra el mundo seguirá girando, ilusionantes tus versos.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Odisea es un paradigma vital para mí, así que ¿por qué no fantasear bajo su manto aventurero? Es la vida misma.

      Eliminar
  5. Me ha recordado a Kavafis.

    Ander

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Kavbafis es único, y esto es un mero ejercicio lejos de la descripción sabia de Kavafis.

      Eliminar
  6. Esos Itacas que llevamos en el interior, qué bonito poema te inspiró.

    Un abrazo grande.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Yo diría que llevamos el impulso de descubrir las otras Ítacas, pero sin haber descubierto ni una parte de la propia. Tal vez son las dos caras del mismo país corporal interior.

      Eliminar
  7. Há sempre partidas e chegadas...Encontrar uma razão para viver ao explorar o Mundo físico e interior...
    Alguns encontram respostas, outros desilusões... Mas a Vida é isso mesmo....
    Interessante como sempre...
    Beijos e abraços
    Marta

    ResponderEliminar
  8. Fáckel:
    ambos movimientos, como el archiconocido "péndulo2, como el de las olas, como el del viento: ida hacie lo ignoto, vuelta a lo conocido, y así vamos, yendo y viniendo.
    Salu2.

    (Es de suponer que el poema es tuyo).

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ¿Tal vez un bumerán? Si nio atina en la caza, retorna a nuestras manos. Aborígenes somos todos.

      Eliminar
  9. Aquest final: "las voces que mantienen el fuego", per a mi parla del que fa la poesia.

    ResponderEliminar
  10. Qué bonito es lo que has escrito Fackel, una aventura incierta pero a la que es imposible resistirse, como la propia inercia de la vida.

    Un abrazo!!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Así lo vieron otros, así lo veo yo, gracias, Ana.

      Eliminar
  11. Me recordó esta canción tu poema; sobre un poema de Kavafis.

    https://youtu.be/QqA6Q_FWSB4?si=3ybEUHvwp3X3YHfU


    Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca, has de pregar que el camí sigui llarg, ple d'aventures, ple de coneixences. Els Lestrígons i els Cíclops,
    l'aïrat Posidó, no te n'esfereeixis:
    són coses que en el teu camí no trobaràs,
    no, mai, si el pensament se't manté alt, si una emoció escollida
    et toca l'esperit i el cos alhora.
    Els Lestrígons i els Cíclops,
    el feroç Posidó, mai no serà que els topis
    si no els portes amb tu dins la teva ànima,
    si no és la teva ànima que els dreça davant teu.
    Has de pregar que el camí sigui llarg.
    Que siguin moltes les matinades d'estiu
    que, amb quina delectança, amb quina joia! entraràs en un port que els teus ulls ignoraven; que et puguis aturar en mercats fenicis
    i comprar-hi les bones coses que s'hi exhibeixen, corals i nacres, mabres i banussos
    i delicats perfums de tota mena:
    tanta abundor com puguis de perfums delicats; que vagis a ciutats d'Egipte, a moltes,
    per aprendre i aprendre dels que saben.
    Sempre tingues al cor la idea d'Ítaca. Has d'arribar-hi, és el teu destí.
    Però no forcis gens la travessia.
    És preferible que duri molts anys
    i que ja siguis vell quan fondegis a l'illa,
    ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí, sense esperar que t'hagi de dar riqueses Ítaca.
    Ítaca t'ha donat el bell viatge.
    Sense ella no hauries pas sortit cap a fer-lo. Res més no té que et pugui ja donar.
    I si la trobes pobra, no és que Ítaca t'hagi enganyat. Savi com bé t'has fet, amb tanta experiència,
    ja hauràs pogut comprendre què volen dir les Ítaques.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Gracias, Manuel. No conocía yo esta versión ni al cantautor Monxolí. La única que conocía era la de Lluis Llach. Son diferentes.

      Eliminar
  12. Un poema que interpretado aguas arriba, quiero decir, a contracorriente, se me antoja buenísimo. Porque eso del Eclesiastés de que el fin de algo importa más que su principio siempre me ha parecido una máxima tirando a regular... A muy regular.

    Chiloé

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. No son de fiarse los textos bíblicos; acumulan experiencia sus autores y la tradición oral, pero ha llovido mucho -y no solo el Diluvio- desde entonces para que ampliemos la visión del mundo, que en parte es clara y en parte sigue siendo tenebrosa. Dices el fin, ¿pero qué es, qué son, el fin, el destino, la meta o el objetivo?

      Eliminar
    2. Yo defiendo el libre ir y venir, pero en el recorrido interior sostengo que mejor viajar sin meta y sin billete de vuelta, ¿no?

      Chiloé

      Eliminar
    3. Sí, por supuesto. Coincido contigo.

      Eliminar
  13. Me recuerda a Kavafis.

    Es un poema con mucha emoción y profundidad.

    Gracias

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Es que Kavafis fue un paradigma que Homero hubiera envidiado.

      Eliminar